El Modernisme Alcoià: Memòria Individual i Memòria Col·lectiva

Aquest dietari el vull compartir amb germanes, cosí i cosines tots filles i fills de Teressita, Jeremias i Santiago Vicent Pascual, i per tant nets de Ma Teresa Pascual Llorca (Dacsa) i de Santiago Vicent Matias: Maria Amparo Vicente Satorre Mari Carmen Vicente Bernabeu (qepd) Jeremias Vicente Bernabeu Macu Vicente Bernabeu Alicia Vicente Bernabeu Mari Carmen Cascant Vicent Tere Cascant Vicent Joan Santiago Cascant Vicent Maria José Cascant Vicent Maria Amparo Cascant Vicent Ana Cristina Cascant Vicent Per suposat també amb totes les seves parelles i descendencia.

<< El Modernisme Alcoià, tan llunyà com proper. Memoria Individual, Memoria Colectiva i Història.

A Alcoi de nou es celebra la Fira Modernista d'Alcoi 2024. Açò es com un intent típic de foment d'una memòria colectiva interessada des del prisma lúdic, deixant de banda el tot o la història real del que va ser eixa època amb alguna llum i moltes més ombres. Tal vegada, el "Llegat d'Alcoi" més important siga la petjada de multitut de persones anònimes i arribades de fora que el van "cosir" poc a poc.

Si m'ho permeteu, per mig d'aquestes fotos, faré una xicoteta i senzilla ressenya històrico/familiar relacionada amb el Llegat Industrial d'Alcoi i, com no pot ser d'altra manera, també el de la comarca. Em pregunte: S'entenen l'un sense l'altra? Es impossible no valorar l' impronta d'Alcoi i la seva potència manifestada en el temps recent; Donada esta obvietat, cal preguntar se: Seria igual si fora Alcoi una illa...? Doncs, evidentment no. S'enten Alcoi en el marc dels rius i muntanyes que l'envolten i junt als pobles i les persones que viuen aprop, i viceversa. Sols cal escudrinyar un poc per veure que tan sols amb una generació la majoria d'Alcoians son orihundos dels llocs mes insospitats. I això tal vegada encara el deuria fer mes potent. No? En canvi sembla com si Alcoi vulguera viure per si mateix la seva Memòria Creada Colectiva.

Al centre de la foto amb cotxes, no molt alt i aixerit, amb mocador blanc al coll i amb bigoti, està Santiago Vicent, "m'Aüelo". Posa junt als companys de taller i els "patronos" en el taller de Boronat, qui està assegut al xàsis del seu Hispano-Suiza flamant. Santiago era MANYÂ, i era germà de Roque, este va ser mecànic, per cert, també amb gran prestigi en Alcoi. Els hereus de Roque Vicent varen dur la Ford a Alcoi. Tenien altres germans que varen parar en Banyeres i tots veníen d'un poblet de Burgos que es on va parar el meu besavi, que era peó de carreteres i originari de Gaianes... Els fills de Santiago, qui va morir moolt jove, varen ser persones amants dels seus oficis; un manyà, Jeremias; Altre contable i deliniant, Santiago; i ma Mare modista, Teresita. Teresita era de Muro, i mon Pare també. El seu mal nom va ser durant molts anys "Juanito el de les Caixetes", per ser el director d'aquesta empresa que tenía en Muro D. Miguel Matarredona (Alcalde d'Alcoi d'aleshores). Esta empresa "Matarredona" va ser una de les pioneres en desubicar-se estratègicament buscant una ubicació mes "plana" al costat de l'estació de l'antic i estimat Tren "Alcoi-Gandia". La Fabrica de les Caixetes, ara pràcticament feta un enderroc, era un complexe sistema empresarial vinculat al paper, i també forma part d'eixe llegat "extramuros" d'Alcoi. Teresita era Modista a casa i tenia nombroses clientes moltes venien des d'Alcoi.

De la Casa del Pavo, més que siga un pany, una reixa, una fulla de parra o una qua del mateix titot, o pavo, les considere Romànticament un poc meves; van eixir, en part, de les mans del meu Aüelo Santiago (meu i de molts més nets que mai va conèixer). Quan Santiago arribava al pisset a les darreres de la font de les mosques, li contava a la meva Iaia Maria que estaven treballant en el ferratge d'una casota important del carrer Sant Nicolau. La casa del Pavo. SANTIAGO i Maria tenien aleshores dos fills: Santiago i Jeremias i esperaven una tercera criatura que va ser Teressita, ma mare, la qual no va poder coneixer a son pare per haver mort durant l'embaraç. Santiago a l'espera d'un tercer fill, es va fer "Xoufer" com a complement a la seva jornada. Els Hispano-Suiza de Boronat no tenien coberta pel conductor, i acompanyant als amos al "Collao", al fútbol, en un diumenge que plovia, va pillar una pulmonía i va morir.

Tot amb un estil molt modernista!

Aquesta festa d'avui tan especial de la Fira Modernista d'Alcoi em trasllada emocionalment a aquella època. Sensacions divergents per una part per la meravella d'oficis, edificis i arts de la gent benestant per un costat; i per altra per les tragèdies humanes de les persones humils i treballadores que van patir el que no està escrit. Com es el cas de de Maria Teresa, la meva Iaia, qui jove vidua i amb tres fills va tindre que deixar a dos en un internat a Alcoi, i junt a la recent nascuda de ma mare tornar a casa dels seus pares a Muro, i posar-se a servir, o "en amo".

... passats varios decenis i aprop de quasi un segle després, en un encàrreg que m'han fet de recuperació d'un celler a Gaianes (d'on era originari el meu besavi, i pare se m'auelo Santiago), he trobat tres dipòsits d'obra amb boques o portes fetes a les fundicions d'Alcoi; i la pell me se va fer gallina quan vaig identificar que estaven fetes a la fundició en la que treballava M'auelo Santiago. Coincidencia que genera pura emoció de la Memoria Individual!!!!

M'agrada aquesta iniciativa, i anime a que puga ser una eina útil per que l'Au Fènix que som s'enlaire de nou. Això sí, tenint present que l'important es la Transmisió del Foc, i no l'Adoració de les Cendres. >>

Passats molts anys, a la tardor de 2024, s'ha creat un mural a Gaianes com a decoració de la façana del nou auditori. L'encàrrec de l'obra s'ha fet a l'artista muralista Toni Espinar, qui ha emprat com argument del mural el tren Alcoi Gandia i el seu pas per Gaianes amb motius de costums i persones vinclades al poble. Espinar al conèixer la historia de m'auelo l'ha plasmat discretament en el mural, cosa que li agraeix.